Programari lliure a les comarques gironines

Aquí us deixo la documentació/guia del curset que es farà al gilug d'introducció a gnu/linux.
L'introduccio es farà amb una ubuntu 5.10. Si es penja en aquesta web és per què el que busco és la discusió i més o menys el quorum de tothom qui vindrà en aquest curset.

Espero que qui més qui menys opini i dongui la seva opinió sobre aquest curs.

1.- Presentació

2.- Breu introducció al programari lliure

Primer de tot i abans de res, lliure no significa gratuït ! Aquest és un típic error de tota aquella gent qui desconeix el programari lliure. Un programa és lliure quan garanteix les 4 llibertats fonamentals, aquestes són :

- Llibertat d'execució de qualsevol programa per qualsevol finalitat. Podem utilitzar el nostre software pel que nosaltres vulguem, ja sigui per utilitzar-lo senzillament per la finalitat la qual ha estat creat com per altres fins. (llibertat 0)

- Llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les pròpies necessitats . Llibertat de visualitzar i modificació del codi font del programa. Aquesta llibertat ens permet mirar com està fet un programa i modificar-lo si no és del nostre agrad o bé volem afegir-li noves funcions, ens permet millorar-lo i/o visualitzar el seu funcionament .(llibertat 1)

- Llibertat de redistribuir copies del programari.(llibertat 2)

- Llibertat de millora i redistribució del programa. Aquesta llibertat ens autoritza a fer tantes millores com vulguem d'un programa i redistribuir-lo per on vulguem i a qui vulguem.(llibertat 3)

Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no es sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

Història de GNU/Linux

Als primers anys del sistema Unix, els seus creadors van autoritzar a la universitat de Berkeley a utilitzar el codi font pels seus propis beneficis i les seves pròpies necessitats. Poc temps després AT&T va retirar aquesta llicència. Conseqüentment les universitats van promoure la creació d'una versió inspirada en els sistema Unix que ells havien utilitzat i havien aportat coneixements i esforç.

La versió de les universitats, el futur BSD en aquells moments, permetia la lliure distribució, la modificació i copia del mateix.

D'aquestes versions de BSD n'han sortit diferents versions, cada una de les quals té característiques que les altres no tenen, com són les següents, per posar alguns exemples:
FreeBSD
NetBSD
OpenBSD
SunOs
Mac Os X

Aquest programari es distribueix lliurement, d'acord amb la llicència BSD. Aquesta llicència permet utilitzar i distribuir el codi dels programes gairebé sense limitacions, excepte el reconeixement dels autors. El codi es pot modificar, distribuir gratuïtament o vendre, i fins i tot es poden crear versions privatives del codi (és a dir, es permet distribuir programes executables sense el codi). Altres programes no relacionats amb el projecte BSD també utilitzen aquesta llicència o d'altres de semblants.

La versió també ha fet grans contribucions al camp dels sistemes operatius en general com el maneig de memòria virtual paginada per demanda, el control de treballs, el Fast FileSystem, el protocol TCP / IP l'editor de text vi.

GNU/Linux ha tingut un llarg camí a recórrer, ja des de les primeres manifestacions de software lliure.

Abans de que aparegués Linux, el que és únicament el kernel, Richard Matthew Stallman (RMS) va dimitir de la seva feina per desacord amb l'empresa. L'empresa volia que el programari que els informàtics usaven ja no fos re distribuïble, com havia estat fins aleshores. RMS va crear el projecte GNU (GNU is Not Unix) amb l'objectiu de crear un sistema com el que havia utilitzat en la seva antiga empresa. El projecte GNU també conta d'un kernel anomenat Hurd, que tot just ara s'està començant a desenvolupar, per això mentrestant s'utilitza el kernel Linux.

RMS va crear la FSF (free software fundation) amb la intenció de crear aplicacions “homogènies” capaces de córrer amb qualsevol S.O.
http://www.fsf.org

Les aportacions més decisives de RMS són les llicències GPL, popularitzada també com a llicència copyleft, estretament lligada a la concepció del programari lliure i entesa com a garantia de preservació del dret dels usuaris de reproduir, conèixer, modificar i redistribuir el software, sempre que es mantingui la mateixa llicència. De manera que així les millores retornen a la comunitat, utilitzant de forma hàbil la pròpia legislació de copyright per donar-li la volta i evitant que el producte del treball col·laboratiu pugui ser apropiat i tancat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/GPL

3.- Què és un sistema operatiu ?

Un sistema operatiu (SO) és un conjunt de programes o software destinat a permetre la comunicació de l'usuari amb un ordinador i gestionar els seus recursos de manera eficient. Comença a treballar quan s'engega l'ordinador, i gestiona el hardware de la màquina des dels nivells més bàsics, abstraient-lo.
Avui en dia un sistema operatiu es pot trobar normalment en tots els aparells electrònics complexes que podem utilitzar sense necessitat d'estar connectats a un ordinador i que utilitzen microprocessadors per funcionar, ja que gràcies a ells nosaltres podem entendre la màquina i que aquesta compleixi amb les seves funcions; aquest és el cas de: telèfons mòbils, reproductors de DVD, minicadenes, autoradios, i molts més; incloent més visiblement als ordinadors.

3.1 Què és GNU/Linux?

Http://gnu.univ-paris.com/gnu/linux-and-gnu.es.html
Http://es.wikipedia.org/wiki/GNU/Linux

3.2 – Definició de GNU/Linux

GNU/Linux és la denominació defensada per Richard Stallman i altres pel sistema operatiu que utilitza el kernel Linux en conjunt amb les aplicacions de sistema creades pel projecte GNU. Comunament aquest sistema operatiu és denominat simplement Linux.

3.3- Arbre de directoris de Debian GNU/LINUX
(extret directament d'aqui)
arbre de directoris:
Directori
Contingut
bin
Binaris d'ordres essencials
boot
Fitxers estàtics del carregador d'arrencada
dev
Fitxers de dispositiu
etc
Configuració del sistema específica de la màquina
home
Directoris dels usuaris
lib
Biblioteques compartides essencials i mòduls del nucli
media
Punts de muntatge per a dispositius extraïbles
mnt
Muntatge temporal de sistemes de fitxers
proc
Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.4 i 2.6)
root
Directori principal de l'usuari root
sbin
Binaris essencials del sistema
sys
Directori virtual per a informació del sistema (nuclis 2.6)
tmp
Fitxers temporals
usr
Jerarquia secundària
var
Dades variables
opt
Aplicacions de programari addicionals

4.- Què és una distribució ?

Una distribució de GNU/Linux és el programari, tots els programes que utilitzem, com per exemple , openoffice, , mozilla,, nautilus,, konqueror, xcdroad,, k3b, etc etc, les aplicacions del sistema com el dimoni cron, i un kernel Linux, que és l'encarregat de reconèixer els dispositius de la màquina, com poden ser el ratolí, el teclat, la targeta de vídeo ....

4.1- Què és Debian GNU/Linux?

Debian GNU/Linux és una distribució i bastant més a part de la GNU/Linux debian...
Existeixen vàries iniciatives a partir de GNU/Linux, per exemple kfreebsd, gnu/hurd etc etc etc.

4.1.1-
Motius per escollir debian

4.2.- Distribucions basades en Debian

Hi ha vàries distribucions basades amb Debian, algunes de les quals són :
knoppix, catix, linex, morphix, musix ...

4.3.- Altres distribucions de GNU/Linux:

Red hat
Mandrake, ara mandriva,
Suse,
Gentoo,
Slackware , ...

5.-Instal·lació

/*6.-Configuració
6.1.- Gestió d'usuaris
6.1.1.- Ex: Crear un nou usuari
6.2.- Gestió de fitxers/permisos*/

6.2.1.- Ex: Crear carpetes i modificar permisos.

6.3.- Instal·lació / Desinstal·lació de programari

synaptIcs, aptitude, apt-get, dpkg, “alien” etc etc etc
que es un paquet
recompilació de programes, etc, etc

6.3.1.- Instal·lar un programa via apt :

xjump, xeyes, frozenbubble, o bé demanar que es vol ...

6.3.2.- Apt Sources

/*7.-Configuració Avançada
7.1- Ex: Compilació d'un mòdul al kernel ( ipw2100 )*/

8.- Tinc un problema on puc trobar informació ?

gilug, llistes com la del gilug, canal irc del gilug, etc etc ...

8.1.- Pagines man

8.2.- El paràmetre --help

8.3.- Llistat d'enllaços

gilug
insflug
debian
documentació en castellà
kernel
ubuntu
freebsd
openbsd
web d'en RMS

8.4.- Que passa si faig preguntes i em responen RTFM ?

Si us responen això feu el favor de llegir aquesta direcció :
Http://www.sindominio.net/ayuda/preguntas-inteligentes.html

8.5.- I si no em responen ???

Si no et responen potser per vàries cosses, com per exemple :

-pregunta òbvia
-pregunta més que elemental
-està al primer enllaç de recerca del google
-etc etc etc ...

9.-Casos pràctics : Equivalències de programes MS. Windows vs.
GNU/Linux

Openoffice Micro$oft Office
Gimp Photoshop
....
En aquesta web hi podreu trobar informació i equivalències entre programes propietaris i programes lliures :
aqui

llegenda :
/* obra comentari
*/ tanca comentari
tot el que hi ha comentat en principi no es farà

SIGLES:

BSD és l'acrònim de Berkeley Software Distribution. Es refereix al codi desenvolupat originalment a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i també al tipus de llicència que s'utilitza per distribuir aquest codi.

LLIC@ˆNCIES:
(això ha estat extret d'aquesta web
La Llicència Pública General GNU (GPL GNU abreviadament).
Aquesta és una llicència de programari lliure i és també una llicència de copyleft. La recomanem per a la majoria de paquets de programari.

La Llicència Pública Menys General, (LGPL GNU abreviadament).
Aquesta és una llicència de programari lliure però no és una llicència de copyleft ferma, perquè permet enllaçar amb mòduls no lliures. És compatible amb la GPL GNU. La recomanem només en casos especials.

La llicència de Guile.
Consisteix en la GPL GNU més una menció especial donant permís general per a enllaçar amb programari no lliure. Com a resultat, no és una llicència de copyleft en el sentit estricte, però és compatible amb la GPL GNU. La recomanem només en comptats casos -- normalment aquells casos en que heu de considerar l'ús de la LGPL.

La llicència de les unitats d'execució del compilador GNU Ada.
@‹s molt semblant a la llicència de Guile.

La llicència X11 .
Aquesta és una simple i permissiva llicència de programari lliure que no és de copyleft, compatible amb la GPL GNU. XFree86 fa servir el mateix tipus de llicència.

La llicència original del BSD.
Aquesta és una llicència de programari lliure simple i permissiva que no és de copyleft, però amb una seriosa imperfecció: la "clausula d'anunci obligat". Aquest punt no és crític, és a dir, no fa que el programari no sigui lliure, però causa problemes pràctics, incloent-hi la incompatibilitat amb la GPL GNU.

Us demanem no utilitzar la llicència BSD per al programari que escriviu. Tot i això no hi ha cap raó per no fer ús del programari que ha estat distribuït sota la llicència BSD.

La llicència BSD modificada..

Aquesta és la llicència original BSD, només modificada per l'eliminació de la clausula de publicitat. És una llicència simple i permisiva de programari lliure sense copyleft que no presenta problemes particulars. És compatible amb la GPL GNU.

És arriscat recomanar l'ús de la "llicència BSD", perquè pot generar confusions i dur a l'ús de la llicència BSD original.Per tal de minimitzar aquest risc és una bona alternativa utilitzar la llicència X11 de manera alternativa.

NOTA/ Aquest curset ha estat possible gràcies a wikipedia, ja que hi ha bastantes cosses extretes d'allà, si més no, l'idea, de cercadors com google i de gent que m'ha ajudat sense cap ànim de lucre, com els amics d'aquest grup d'usuaris de gnu/linux que és el Gi.L.U.G.