Diuen que una de les avantatges del programari lliure és la gran varietat de programes que
fan una determinada tasca. Aquesta varietat ens dóna la llibertat d'escollir quin és el que
s'adapta millor a les nostres necessitats.
A la llarga, per simple evolució, el programa amb que ofereix més característiques i que
té més usuaris assoleix més momèntum i acaba destacant més.
Però no només amb els programes es disposa de varietat. Existeixen molts tipus de llicències
que, oferint igualment el codi font dels programes, tenen implicacions molt diferents.
Aquest article pretén copsar les diferents opinions de les llicències obertes.
A la trobada de Gilug d'aquest
dissabte va sortir el tema dels diferents tipus de llicències que ofereixen el codi font.
Bàsicament, n'existeixen dos tipus. La primera, la famosa GPL (GNU Public Licence) que
possibilita/obliga que el programa, de codi font obert, sempre continui estant obert i que cap empresa i/o
usuari particular se'n pugui aprofitar exclusivament. És a dir, tot programa GPL continuarà essent obert i
es preservarà el dret a llegir el codi, modificar-lo i distribuir-lo. En el cas que es distribueixi, caldrà oferir
també el codi font.
Les llicències BSD (Berkeley Software Design) són anteriors a la GPL i tenen un grau de llibertat més
accentuat. Fins al punt que es pot crear programes a partir de codi font BSD, tancar-los i distribuir-los en
forma d'executables. Aquesta característica no garanteix que un codi llicenciat amb BSD pugui esser sempre
llegit, modificat i distribuit.
Jo sóc dels que defensa les bones coses de les dos llicències. La GPL està molt bé pels programes en general
que seran utilitzats per usuaris finals i grans empreses. Els exemples típics són el nucli de Linux, Gnome, KDE ...
En canvi la BSD la trobo més idònia per a finalitats subtilment diferents. Com és el cas de proporcionar un estàndard.
El fet que les empreses puguin obtenir el codi i usar-lo com vulguin facilita que tothom parteixi d'una mateixa base,
evitant la tant temuda fragmentació.
Programes clàssics com BIND, SendMail, pila de TCP/IP, Apache, XFree86, PostgreSQL tenen llicència BSD. Els primers han
tingut una importància cabdal per possibilitat que diferents sistemes operatius es poguessin comunicar gràcies al fet de partir
d'una mateixa base (el programa llicenciat amb BSD).
L'argument que aquesta llicència facilita que alguna empresa se n'aprofiti i vengui (es veneficïi) de la comunitat està
sempre present. Un dels principals programadors de PostgreSQL (base de dades a l'estil de MySQL) defensa que el
desenvolupament principal de PostgreSQL té lloc dins la comunitat. Per tant, si alguna empresa intenta crear alguna branca
oferint alguna nova funcionalitat, tard o d'hora es veu superada per la comunitat i l'esmentada empresa ha de tornar a integrar
les seves modificacions al nou programari lliure. Aquest fet fa que a la llarga, els desenvolupaments tancats s'acabin integrant
amb els de la comunitat.
També cal destacar casos com empreses que ofereixen un producte derivat d'un programa BSD i durant un cert temps en treuen
un determinat benefici. Passat aquest temps ofereixen el codi obert. Un exemple d'aquest cas és l'eServer, un mecanisme per
fer funcionar PostgreSQL dins clusters.
Per acabar la defensa de les llicències BSD, cal esmentar-ne una de molt similiar, la llicència X utilitzada per XFree86.
La pregunta important, la problemàtica que m'agrdaria plantejar, és si aquests programes avui en dia estàndars, ho haurien sigut
si havessin estat alliberats amb llicències del tipus GPL. Bàsicament opino que seria desitjable viure en un món on no calgues
obligar a oferir les fonts dels programes (com fa la GPL) i que es fes de forma natural. De moment, encara distem molt d'aquest món.
+ sobre llicències
L'estiu passat varem fer una mini-xerrada (http://dsl.upc.es ) sobre llicències i projectes finals de carrera a la UPC.
Teniu les transparéncies a
http://dsl.upc.es/GNUFiber/llicencies/index.html
També hi ha un document (un pel més antic) amb un resum dels tipos de llicències i exemples d'utilització.
http://dsl.upc.es/~docs/papers/SoftLliure/
BSD vs GPL
Sovint es treu el tema sobre 'aprofitar-se' de la BSD.
El problema crec que no és 'aprofitar-se' sinó que hi ha alguns que 'interpreten' la GPL com si fos una BSD...
Recordo al respecte dues notícies, sobre Cisco-Linux i KISS-MPlayer.
Per altra banda, estic amb tu amb que en un futur ideal no caldria que s'obligués ja que ja hi seria implícita una forma de licència a la GPL. Podria considerar-se el diferent ventall de llicències de codi obert com a com a compromisos amb la realitat existent (en funció de les circumstàncies en que es crea el codi, els autors o altres). Si ho mirem positivament poden considerar-se aquestes com a expressions d'una transició a aquest món preferible.
Són interessants les discussions del tipus de llicència, GPL vs BSD, QPL vs LGPL, etc. ja que permeten entendre el context i motivacions de la tria d'una o altra; però, de fet, malgrat les diferències entre llicències BSD i GPL, en elles roman una mateixa aposta pel programari lliure com a model de creació de software i coneixement com per les aportacions positives a la societat.