Cada versió de Mozilla es divideix en tres cicles: alfa, beta i final. El desenvolupament alfa consisteix en el treball a les característiques i les millores més importants. El periode de beta bàsicament es centra a netejar i millorar el treball del cicle anterior i solucionar bugs. Per acabar, el cicle final es limita als canvis de poc risc i als problemes pendents dels dos periòdes anteriors.
A principis de gener de 2004 ens trobem al final de la fase final en la qual ha de sortir la versió 1.6 de la suitte Mozilla i immediatament després la versió 0.8 del navegador Firebird.
ACTUALITZACIO: acaba de sortir Mozilla-1.6
Degut al tamany monstruós del codi involucrat a Mozilla s'han establert unes polítiques de gestió dels canvis i millores molt refinada i a la que tothom hi pot tenir acccés.
Peticions i aprovacions
Cal fer un esforç per identificar els problemes i proporcionar el codi (fixes) el més aviat possible als cicles alfa i beta. Quan les regressions i els problemes claus apareixen al final del cicle, els drivers (core team de Mozilla) depenen totalment de la comunitat de programadors i testers per ajudar a identificar els canvis que són necessaris per fer una versió exitosa i millor que la anterior.
Els usuaris finals poden nominars bugs com a "release stoppers". És a dir: es demana que no es pugui crear la següent versió fins haver solucionat el bug. Com és lògic, la última paraula la té el grup de drivers de Mozilla. S'aconsella que aquestes nominacions es centrin a les regressions (perdues clares de funcionalitat), als bugs que tenen pedaços testejats i als canvis que impliquin poc risc.
Els testers han d'utilitzar el flag de bugzilla "bloquing?" per nominar un bug com a blocker. El grup de drivers avaluaran aquestes nominacions i assignaran el flag a "+" o a "-" indicant si el bug representa un bloqueig per la següent versió o al contrari.
El flag "approval?" s'utilitza per demanar la confirmació per integrar un pedaç (patch) a la versió quan els drivers ja han declarat el lock down o congelació del codi. Els drivers avaluen aquests flags assignant-los-hi "+" o "-".
Consultes interessants del bugzilla:
Als inicis de mozilla es va veure que una aplicació tant gran generaria una quantitat d'informes d'errors molt gran i que caldria un sistema per centralitzar-los i gestionar-los facilment. D'aquesta manera va nèixer bugzilla com una aplicació on els usuaris finals poguessin informar dels bugs del programa, enviar pedaços i fer peticions de millores. Un senyal que el sistema ha singut èxit és que ja s'ha superat el nombre de 200.000 bugs i proporciona una plataforma per comunicar els usuaris amb els programadors.
El bugzilla s'utilitza a aplicacions tant importants com GNOME, KDE, eclipse ...
Altres canvis d'interés
Es considera molt important facilitar les traduccions de mozilla. Amb l'inici del cicle Beta, totes les cadenes de text de mozilla estan congelades. Quan calgui canviar les localitzacions, els drives ho anunciaran als grups de notícies i obriran un bug al bugzilla amb la clau "late-l10n".
És difícil construir una consulta simple que reflecteixi al 100% els canvis que s'han realitzat a Mozila durant una versió. No obstant, es poden obtenir varies aproximacions utilitznt una enia de Mozilla anomenada Bonsai.
Més sobre flags
Tal com ja s'ha dit, drivers(arrova)mozilla.org utilitzen dos tipus de flags per manejar les versions, bugs i pedaços.
El primer tipus, el flag de bug (apareix al bug a sota la secció Cc) pot adoptar "blocking[? + -]". Aquest flag es pot veure a tots els bugs del navegador i del lector de mail (incloguent NSPR, NSS, PSM) i s'utilitza per nominar bugs a drivers(arrova)mozilla.org. D'aquesta manera es pot tenir control sobre la seva evolució.
Per nominar un bug com a blocker cal que l'usuari final posi el flag "blocking1.6?". El "?" és una petició per tal que els drivers evaluin aquest bug com un blocker de la versió 1.6. Els drivers el marcaran com a "blocker1.6+" si creuen que cal solucionar-lo per passar a la següent versió. En canvi, es marcarà com a "blocking1.6-" si no afectarà a la versió. Un bug marcat com a "-" no indica que els drivers no el volen solucionar. Sols indica que els drivers no alteren la següent versió per aquest bug.
El segon tipus de flag és el flag de pedaç (patch flag o attachment flag). Es pot veure aquest flag com a "approcal1.6[? + -]". Aquest flag s'utilitza per demanar que s'integri una modificació als periodes finals de cicles o quan els drivers tenen el control absolut del codi. Anteriorment s'utilitzava el mail, però l'ingent volum generat va fer-ho impracticable.
Per demanar que s'aprovi un pedaç quan la branca del codi es trobi al control dels drivers, cal anar al pedaç, posar-li el flag "approval1.6?", posar un comentari explicant la importància del pedaç, el risc associat amb la modificació i les proves que s'hi ha realitzat. Si els drivers(arrova)mozilla.org estan d'acord que el pedaç és important per la branca/versió llavors el flag es passa a "approval1.6+". Això denota permís explicit per aplicar el pedaç i cal fer-ho quan la blanca quedi oberta. Els drivers marquen el pedaç com a "approval1.6-" quan consideren que no ha d'afectar a la següent versió.
Firebird
El roadmap és el document que explica la planificació i futurs desenvolupaments de mozilla i les seves tecnologies derivades. A la seva última actualització principal és va donar molta importància en separar la suitte amb el navegador Firebird i el lector de mail Thunderbird. A més a més d'una clara vocació de servei a l'usuari final per tal que les tecnologies de Mozilla arribin al gran públic.
L'element més important d'aquesta nova política és el navegador firebird. Aquest també es troba a una fase important de desenvolupament ja que està a l'espera de poder utilitzar el codi de mozilla de la branca 1.6 per poder alliberar la seva versió 0.8.
El propi roadmap de Firebird esmenta les principals versions fins a arribar a la versió 1.0 i les millores successives que s'han d'anar complint.
Consultes bugzilla:
Les dos característiques principals de la pròxima versió 0.8 són, entre d'altres, el nou gestor de descàrregues (permet parar-les i reiniciar-les) i el nou gestor de favorits.
Noti's que s'hi s'accedeix al link de la versió 0.9 apareixen bugs i millores (l'atribut Sev pren valor enh).
Les versions de desenvolupament que es baixin a partir de la data del 04 de gener contenen el nou sistema d'ajuda desenvolupat per grup FirebirdHelp. Per instal·lar-lo a les versions antigues de Firebird cal següir el següent link.
Una vegada instal·lat apareix la nova interfície gràfica al menú "Help > Help Contents".
Per acabar sols destacar que els principals programadors de Firebird han demanat ajuda per testejar les noves versions candidates per aconseguir un navegador que s'acosti encara més a la desitjada perfecció.
Happy testing ...
Impressionant!
... la veritat és que un s'impressiona amb tot el que han arribat a fer aquesta gent de Mozilla, i no només un navegador (si això ja fos poc!).
A veure si es compleix la profecia que s'anuncia fent about:mozilla a les darreres versions dels navegadors amb Gecko ;-)
And so at last the beast fell and the unbelievers rejoiced. But all was not lost, for from the ash rose a great bird. The bird gazed down upon the unbelievers and cast fire and thunder upon them. For the beast had been reborn with its strength renewed, and the followers of Mammon cowered in horror.
from The Book of Mozilla, 7:15
Actualització del full de ruta
Tal com informa MozillaZine , Brendad Eich (driver de mozilla) ha actualitzat el full de ruta per tal que reflecteixi els principals canvis que hi han hagut des de Juliol.
Cal destacar que l'aplicació SeaMonkey (siutte) continuarà éssent suportada ja que hi ha moltes organitzacions que l'utilitzen. La Fundació Mozilla intentarà deidar el suficient esforç' per suportar aquests usos, especialment per les grans organitzacions que l'han adoptat i hi ha col·laborat.
No obstant, no s'hi aplicar@¡ millores a l'interfície d'usuari.
Les millores i innovacions es focalitzaran en el back-end GRE (Gecko Runtime environment) i a les noves aplicacions. Mozilla Firebird i Thunderbird.
El fulla de ruta (roadmap) s'ha actualitzar per reflectir aquests canvis i s'ha anunciat que a finals de gener hi haurà una actulització més important ja que haurà de definir quines seràn les direccions i objectius per Mozilla 2.0.
Personalment crec que és interessant continuar amb la siutte i que les innovacions d'interfície d'usuari es decantin a Firebird i thunderbird. Cal dir que si es millora el sistema base de rendering, GRE, totes les aplicacions se'n veuren beneficiades.
Per exemple, d'aquí poc surtirà Firebird 0.8, que es basarà amb el codi de la suitte de Mozilla-1.6. Ésa dir, que se'n beneficia i alhora, per altra banda, se li apliquen les millors innovacions a l'interfície d'usuari.
Jo crec que per Mozilla -2.0 demaria millorar l' aquitectura que permet construir aplicacions simples (Firebird iThunderbird) i que a base de mòduls o addons es pogues afegir noves funcionalitats per satisfer les necessitats dels usuaris més exigents.
I tu, què demanaries?