La Generalitat i el programari lliure

  • warning: tempnam(): open_basedir restriction in effect. File() is not within the allowed path(s): (/srv/www/gilug.org/www/site.tree/) in /srv/www/gilug.org/www/site.tree/public/includes/file.inc on line 802.
  • warning: fopen(): Filename cannot be empty in /srv/www/gilug.org/www/site.tree/public/includes/file.inc on line 803.
  • El fitxer no s'ha pogut crear.

Arrant dels últims moviments que hi ha hagut al voltant de programari lliure em vaig decidir a trobar una resposta a algunes preguntes que em ballaven pel cap. És així com em vaig decidir, sense massa esperances, a enviar un correu a l'actual Conseller en Cap en funcions. Vosaltres jutgeu, però la conclusió de tot plegat és una altra pregunta: de polític s'hi neix o se n'apren. Quina habilitat per xerrar i no dir res.

Salutacions cordials

Abans de res em vull presentar. Em dic Xavier i tinc 28 anys. No he estat, ni soc, i crec que molt probablament no seré mai votant de CiU. Ho dic d'entrada per si es vol estalviar de llegir aquest correu que malgrat això pretén ser constructiu.



Escric com a ciutadà del Principat de Catalunya i per tant em dirigeixo al que actualment és, segons els papers, el cap del govern; encara que també candidat al futur càrrec.



Més que un suggeriment o una aportació al seu programa electoral volia fer-li una pregunta. Entre d'altres coses perquè segurament les seves idees i les meves no podrien estar en el mateix programa electoral que, d'altra banda, no deixa de ser res més que això: electoral.



Anem al gra: la pregunta. Quin benefici li aporta al Principart de Catalunya la signatura del conveni o pacte (o com es digui) de la Generalitat amb Microsoft per la traducció del Windows XP i el seu paquet ofimàtic MS Office? A mi em va semblar una operació un xic estranya. Més tinguent en compte que hi havia un "pedaç" per transformar els textes del XP al català abans de la signatura.



Crec que allò que Artur Mas va anunciar amb tant d'entusiasme és un desastre absolut. No només crec que ho és per la població en general sinó també per l'administració catalana. Crec que no s'ha explicat corectament el pacte. També pot ser que jo no ho entengués és clar. Però quan es signa un pacte hi ha cencessions, ja siguin econòmiques o materials, per les dues bandes. Doncs la meva pregunta va destinada a conèixer en què es basava exactament aquest pacte. Qui ofereix què?



Després d'això li volia fer una reflexió, per si de cas guanyés les eleccions. No sé si Artur Mas s'ha fixat en el moviment que hi ha arreu del mon entorn al Programari Lliure. El programari lliure és aquell que, a diferpencia del de Microsoft, hom pot copiar, distribuir o vendre sense cap mena de restricció. Aquest tipus de programari contempla en l'actualitat des de sistemes operatius fins a programes ofimàtics. Aquesta característica hauria de ser molt preuada perquè el fet de distribuir i modificar lliurement aquests programes facilita la feina a entitats culturals com la catalana que careixen d'estructura
per promoure i defensar-se culturalment. És a dir, que amb una petita inversió en traducció podriem tenir, els catalans i catalanes, un sistema operatiu en català a més de tots els programes que l'envolten. S'adona de la gran avantatge que té això? A més ha de comptar que el sistema operatiu, així com tots els programes, són absoltament gratuits. Qualsevol persona
del Principat en concret, però dels Països Catalans en general, podria gaudir de la seva propia distribució Linux, del seu propi sistema operatiu.



Sense lligams econòmics, sense llicències per pagar a ningú. Un sistema operatiu que el mantenen milers i milers de programadors d'arreu del món i que actualment gent, de forma totalment desinteressada se'ncarrega de traduir al nostre idioma.



La Junta d'Extremadura va prendre la iniciativa a l'estat. Va crear-se, a partir de http://www.debian.org/index.ca.html la seva propia distribució (o sistema operatiu). La junta, i en especial el seu president, no gaudeixen en absolut de la meva simpatia. Però he de reconpeixer que han fet un pas valent per lliurar-se del capricis d'una multinacional com Microsoft. A part d'estalviar-se diners amb llicènies, poden gaudir d'un sistema operatiu realment segur. A tal d'exemple dir que els
virus que últimament han proliferat per internet han aprofitat errades de seguretat de MS Outlook i MS Explorer denunciades des de fa més de dos anys, i per tant mundialment conegudes.



Però és que a la junta d'Extremadura l'han seguit Andalusia, Aragó entre d'altres. Ja sé que aquesta llista es pot relacionar ràpidament amb el psoE, però és fals. Els del PP del País Valencia (Comunidad Valenciana que en diuen ells) han apostat també pel programari lliure i estan esperant de treure la seva propia distribució (o sistema operatiu).



Em sap greu veure que tothom comença a escollir un camí que sens dubte ens portaria a la llibertat de coneixement i a la qualitat del programari mentres el govern del Principat es continua negant a obrir els ulls i pujar el tren de l'autèntica evolució tecnològica en el programari informàtic.



Espero que hagi arribat al final d'aquesta carta i que per tant serveixi per les dues coses que prèviament pretenia: la pregunta sobre el pacte amb Microsoft i incitar a la reflexió i estimular a la recerca d'informació sobre el tema.



Si no he de rebre una resposta personal no cal que ningú m'enviï una contesta de l'estil: "el conseller en cap s'estudiarà aquesta comunicació".


I la resposta:



Benvolgut senyor Xavier,



A través d’aquest correu electrònic i responent el seu relatiu a l’ús del programari lliure per part de l’Administració, voldria comentar-li que, efectivament, estan començant a coexistir de forma significativa en el mercat dues formes de fer negocis a partir del programari: els sistemes propietaris i els sistemes oberts.



Fins ara, la immensa majoria de les solucions informàtiques tenien el programari propietari o tancat com a base fonamental i només darrerament el programari de codi obert s’ha donat a conèixer de forma més generalitzada i ha esdevingut una autèntica alternativa en alguns casos (l’àmbit dels servidors d’informació a Internet és paradigmàtic).



Quan una administració es planteja l’adopció de solucions informàtiques o l’adquisició de llicències ofimàtiques o d’altra naturalesa, ho fa a través dels mecanismes que a aquests efectes estableix la legislació vigent. És convenient que els diners públics s’esmercin de forma transparent i s’optimitzi la despesa, més encara quan observem com les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) comencen a formar part important dels pressupostos corrents i d’inversió del sector públic.



Alhora, l’administració ha de ser absolutament cautelosa i, de la mateixa manera que selecciona bé qualsevol producte, bé o servei que adquireix on el preu és només una de les condicions, en aquest sector també cal tenir en compte molts factors que incideixen en la decisió de compra.



Tradicionalment, la Generalitat de Catalunya ha estat adquirint productes informàtics de moltes menes: des de llicències de programes estàndards (sistemes operatius o programes d’ús ofimàtic, principalment) però també solucions a mida per aplicacions concretes. En aquest àmbit, no s’ha menystingut mai el fet que el tipus de llicència fos lliure, oberta, propietària o qualsevol altra. Els criteris que en aquests casos han guiat l’adquisició per part de l’administració han estat els mateixos però, en aquest cas, concorrien les circumstàncies que aconsellaven aquesta adquisició.



A tall d’exemple, el Departament d’Ensenyament ha estat un dels pioners en aquesta tasca, així com el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Igualment, el portal de l’Administració Oberta de Catalunya (CAT365.net) permet la interacció amb tot tipus de llicències de programari, evidenciant la sensibilitat de l’Administració per tots els entorns informàtics vigents.



Per altra banda, el paper de l’Administració és doble: com a entitat que gestiona informació i procura serveis al ciutadà i a les empreses i entitats i, com a generadora de polítiques que la converteix inevitablement en prescriptora de determinats fets, aplicacions o solucions.



L’Administració de la Generalitat també té la funció de garantir que les empreses (globals) de programari (IBM, Sun Microsystems, Philips, Microsoft, Adobe, etc. ) disposin del seu programari en català: La major part d’aquestes, incloent Microsoft, que abasten més del 90% del mercat empresarial i domèstic, tenen els seus sistemes i programes ofimàtics principals traduïts al català. Cal remarcar el conveni entre la Generalitat i Microsoft per tal que es disposi en català dels sistemes operatius i paquets ofimàtics en català.



Per altra banda, el fet que es faci programari lliure en català és un fet que cal celebrar i recolzar en la mesura adient, però que és accessori a disposar d’una indústria local de programari, que és un fet diferent.



Com a fet econòmic, aquesta indústria local pot arribar a tenir certa importància, i cal dimensionar-la de forma adient. En aquest sentit, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació té la voluntat de crear un comitè d’experts que assessorin el Govern en aquesta complexa tasca.



Finalment, entenem que com a Administració pública, cal defensar que el mercat ha d’adoptar els sistemes i solucions que aportin major competitivitat a les empreses i també a les institucions públiques, tenint en compte tots els factors que hi juguen (econòmics, estratègics, barreres d’entrada, formació del personal, usos, etc.) i que els models de negoci diferents tenen oportunitats de negoci diferents.



Finalment, voldria agrair els seus comentaris sobre aquesta qüestió els quals m’han merescut una resposta que, com ha pogut comprovar, va més enllà del compromís “estudiarem les seves propostes”.



Cordialment,


Artur Mas


Candidat de CiU a President de la Generalitat

Vaya...

A opinió personal:

Quan l'Artur diu tot aixó, m'agradaria saber que s'ha fet o es fara per tal de recolzar el sofware lliure, a mi no se m'acudeix gàires formes millors de recolsar i dimensionar aquesta industria local que incorporant programari lliure a l'administració pública i tal com diu ell, els factors que hi juguen (econòmics, estratègics, barreres d’entrada, formació del personal, usos, etc.) globalment segur que son favorables al software lliure.

Salut!

Voleu dir que no hi han posat un bot per respondre?

Després de llegir-ho em sembla que algú ha posat un bot per estalviar-se feina. ;-)

Certament, apart de ser de dretes i dir que són nacionalistes... poca cosa més.

Sense el Sr. Pujol Convergència no és res. Els convergents no tenen idea política, simplement són pujolistes. Unió sí que té idea política, el problema és la idea que tenen. Però com a mínim la tenen

Què hi farem! Mala cara quan morirem!

M'encanta :-P

...quan els politics parlen i parlen i no diuen res. :-) Alguna conclusio?

Diu que interesa tambe que el programari propietari es tradueixi. Pot ser no s'adonen de la força de mercat que te adoptar el PL per raons de llengua. El PL es tradueix sol sense gaire inversio a qualsevol llengua. Si vols que el teu producte propietari sigui competitiu amb el PL has de traduir-ho a totes les llengues que puguis, i no pots demanar calers per aixo. Es una forma de juntar totes les llegues minoritaries per fer força de mercat.

Tambe m'ha fet gracia quan ha anomenat al 'servidor web' apache un 'servidor d'informacio a internet'. En angles, Internet information server.

Vokimon.

Curiositats

Es curios quan diu aixó:



Per altra banda, el fet que es faci programari lliure en català és un fet que cal celebrar i recolzar en la mesura adient, però que és accessori a disposar d’una indústria local de programari, que és un fet diferent.


Ens diu que som uns localistes, i axió que el GNU és el sistema operatiu més mundialista té programadors a tot el mon, fins i tot aqui ;)

Els de hasercorp només son programadors de Redmond.
Al cap i a la fi una ciutat (localista)


Després diu aixó:

(...)aplicacions concretes. En aquest àmbit, no s’ha menystingut mai el fet que el tipus de llicència fos lliure, oberta, propietària o qualsevol altra. Els criteris que en aquests casos han guiat l’adquisició per part de l’administració han estat els mateixos(...)

quan diu aixó, a que es refereix?
Quin tipus de llicència prefereixen?
s'està rifant de tu?

ja que no et diu que prefereix, a l'actualitat el haserOffice xp, o el 2003 en lloc de OpenOffice.

nosaltres ja sabem que prefereix oi?
Quines diferències hi ha entre lliure i oberta?

Quin altres tipus de llicències hi ha?
o es programa sota codi obert o no, però no hi ha més


festuc

... i et troves molt sol i el soroll s'esvaeix, i mires al carrer i no hi ha gaire gent, ....

No se'n fot

Més que fotre's de mi crec que tira pilotes fora.
Fot una pallisa de tres parells de c....... i no contesta _ABSOLUTAMENT_ res del que jo vaig preguntar.

Lamentable. Lamentables!

ja veus

Penso igual que tu, defet es nota que sap escriure.
No bromes a part, penso que no te ni punyetera idea del que està parlant, ell s'ha asessorat i repeteix el que li han dit. Vaja dic jo, pero no el veig pas molt posat amb el tema del sofware lliure.

no exactament.... em sembla

jo dira que un cap de partit en precampanya electoral (amb moltes possibilitats de perdre) no pot estar escrivint parrafades així per una persona que ni el votarà, a més com tu dius, el sr artur no crec que tingui ni idea del que es planteja en el text original

trobo força lògic que tinguin un equip encarregat de la comunicació de partit (via limei, paper, radio, tele...) amb nocions de forces temes per poder tirar pilotes fora sense pixar gaire fora de test

pd. dil, com t'ho has currat!

Ells van votar en contra de la llei del programari lliure

Em sembla que la realitat és diferent. Ells van votar en contra de la llei del programari lliure. Veure

http://www.softcatala.org/admpub/ciu.htm

i aquí el debat de la llei:

http://www.softcatala.org/admpub/sessio.htm